Translate

divendres, 26 d’octubre del 2012

La fiscalitat del dia després.

El President de Catalunya, Artur Mas, ha parlat aquest matí a Pimec de la fiscalitat que pot aplicar Catalunya el dia després de la seva independència. Però ho ha fet advertint de que la "moderació fiscal" no arribarà immediatament sino "quan es pugui". La realitat és que el fet de tenir un Estat propi també ens donaria una llibertat per a decidir els nostres impostos a la que no estem gaire acostumats. I sembla que Mas no n'és plenament conscient del poder excepcional que tindrem a les nostres mans, ja que aquesta és una eina importantíssima en l'economia d'avui. Un poder essencial i molt estratègic en el món global en el que vivim, malgrat que la crisi, la pertanyença a la UE i a l'Eurozona ens acotin els límits de la fiscalitat mínima aplicable (fora de la UE fins i tot ens podriem convertir en un paradís de fiscalitat reduïda a l'estil suís, però aquest és un escenari que avui en dia no contemplem).

I és que en el mon global actual, la fiscalitat és una arma comercial de capital importància. En un entorn d'Unió Europea en el que les persones i les mercaderies circulen sense limitacions duaneres, tan sols uns puntets percentuals d'impostos menys en un territori o en un altre, generen moviments corporatius i de capitals massius. La competència fiscal és un fet global, i tan ferotge com la competitivitat comercial avui en dia. Busqui, compari i si troba una fiscalitat millor, deslocalitzi's. Per això, disposar d'aquesta eina com a Estat independent farà que els boicots i les fugides de les empreses que busquen l'estabilitat i la certesa, siguin fàcilment compensables a curt termini amb suavitzacions i promocions fiscals adients. 

El dia després, si en el procés incert de negociació de la nostra independència el nostre PIB es veu reduït per la fugida i/o la caiguda de l'activitat econòmica, tindrem aquestes eines que, ben utilitzades, ens poden retornar l'atractiu que teniem abans del procés i molt més. De fet, amb una política fiscal catalana "amable" amb les empreses i amb uns costos fiscals i laborals facilitadors per a dinamitzar el mercat professional, les corporacions vindran com les mosques a la mel. Entre d'altres motius perquè la competitivitat catalana i vasca sempre han estat superiors a l'espanyola. No ens hem de convertir en res que ja no siguem, simplement hem de continuar essent com som i redoblant l'esforç que la il·lusió d'un nou Estat ens farà espontani.

És cert que la situació econòmica de la que partirem serà difícil i complexa, ja que qui sap quins passius espanyols, proporcionals o no, ens haurem de carregar a l'esquena a canvi de la llibertat arbitrada per tercers. Però només caldrà fer les coses amb sentit econòmic per a obtindre els efectes de crida desitjats. Perquè la situació fiscal dels nostres veins europeus més propers (Espanya, França, Itàlia, etc.), és tan delicada i la pressió fiscal sobre les empreses i els ciutadans tan alta, que no resultarà difícil quedar-se un esglaó per sota. Fins i tot a canvi d'un dèficit fiscal creixent de manera temporal, pagarà la pena que la fiscalitat catalana sigui una mica més suau comparativament amb els nostres veïns. I és que és una oportunitat única el fet de poder fer un primer pressupost estatal de bell nou, amb una hisenda i un tresor propi, que puguin recaptar impostos i emetre deute sense vicis enquistats. Una ocasió històrica de que els Mercats comencin a cotitzar el risc d'un nou Estat al cor de l'Eurozona. I ho faran penalitzant-nos menys que la cotització del risc espanyol, portugués o qui sap si fins i tot l'italià, a no ser que en el procés de negociació de les condicions ens deixem ensarronar i no jugeuem prou bé les nostres cartes d'arbitratge internacionals.

Si som prou intel·ligents econòmicament l'endemà de la independència, la deslocalització de les empreses i les inversions espanyoles en direcció a Catalunya, serà inevitable per a un estat espanyol que té un dèficit i unes xifres económiques que encara empitjoraran més amb la nostra sortida. No oblidem que la situació de les fortunes (capitals i inversors) i les empreses residents ara mateix a Espanya (o França), no és gens còmoda per la creixent pressió fiscal. Una suavització impositiva d'un Estat català dins de l'Eurozona, proper, amb port i aeroport eficients, on l'idioma espanyol es podrà utilitzar naturalment sense cap mena de problema, serà una invitació difícilment renunciable per a als capitals espanyols i de la resta de països veïns. 

Aquesta és una realitat que als interessos espanyolistes no convé airejar. Però el Govern, economistes i mitjans de comunicació catalans, haurien de començar a desactivar amb promeses fiscals la por que alguns empresaris poden sentir. Promeses que poden ser, que han de ser realitat el dia després, quan la micro i la macroeconomia siguin nostres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada