Translate

dimecres, 21 de novembre del 2012

"El Yermo." By Cristian Campos

No puc resistir la temptació de copiar-vos fragments de l'article que ha publicat Cristian Campos, un periodista i editor de llibres d'art i disseny que escriu habitualment al magazine Jot Down. L'article es titula "El Yermo", i es tracta d'una deliciosa i extensa definició d'Espanya i dels espanyols. De la caspa ancestral i present. Està escrit en un castellà castís i demolidor, la qual cosa fa encara més mal als pseudointel·lectuals i pseudoprogressistes espanyolistes que el llegeixen. De fet, ja té un parell de comentaris de nacionalistes espanyols visiblement ofesos. Us copio a continuació un extens resum, però us recomano que el llegiu sencer a la web original. No us perdeu tampoc el mapa actiu en el que es veu el declivi imperial espanyol, que incloem més avall:


"Creo que no miento si digo que el unionismo ha sido incapaz de producir un solo argumento positivo que conduzca a los catalanes a arrojar sus esperanzas independentistas al más negro de los pozos del averno y abrazar con fervor Mariano a la madre patria española y ya de paso a su anciana suegra la Castilla imperial, por estricto orden de llegada. Argumentos negativos los ha habido a cascoporro. En realidad toda una gozosa orgía de funestos vaticinios en lúbrica coyunda, pero sin Sasha Grey de por medio: nos echarán de la Unión Europea, nos gobernarán los nazis, los tanques volverán a entrar por la Avenida Diagonal, la corrupción se nos comerá por los pies, los empresarios se largarán de Cataluña con sus empresas a cuestas, nos obligarán a cambiarnos los apellidos, nos quedaremos sin pensiones, retrocederemos 50 años, nos convertiremos en Kosovo y seis o siete generaciones de catalanes se verán obligadas a hurgar en los cubos de la basura de sus vecinos valencianos y aragoneses mientras intentan que estos no les sacudan un perdigonazo de sal cual vulgares ratas nauseabundas con barretina. Eso a botepronto y sin escarbar demasiado. La tradicional finezza intelectual de las elites políticas de este país, ya saben. Si la campaña electoral durara una semana más acabarían saliendo a colación el derecho de pernada, las hordas de zombis y las lluvias de sangre y fuego del apocalipsis.

diumenge, 11 de novembre del 2012

El problema el tenen ells i no nosaltres.

El drama, el caos i les dificultats econòmiques gairebé insuperables que la independència de Catalunya pot comportar, si el procés no es planifica de mutu acord i amb armonia amb la UE, són prohibtius. Però sembla que la majoria de catalans es creuen el discurs espanyol segons el qual totes aquestes pors i desastres afectarien essencialment a Catalunya. Però no. Res més lluny de la realitat.

dijous, 1 de novembre del 2012

Primer l'Estat i després la Política.

Són molts els partits que defensen que la política (social) s'ha de prioritzar tant o més que l'esforç per assolir l'Estat Català: Els independentistes d'esquerres i algun sector de CiU, perquè per a ells les dues coses tenen la mateixa prioritat; els d'ICV perquè consideren que encara és més important la política d'esquerres que tenir un Estat independent; i els espanyolistes com el PPC, PSC, C's i també algun sector d'UDC (Unió Democrática de Catalunya), perquè desviant l'atenció cap a la política i el patiment social, obvien i minimitzen la importància de la voluntat d'independència.